​

Amb molta il·lusió i energia vaig començar el primer curs de karate a l'Escola Palau. Era el mes d'octubre de l'any 2006 i poc em pensava que el què començava com un espai on compartir les meves inquietuds i coneixements sobre el karate amb alumnes més joves, es convertiria en un dojo on també jo aprenc i creixo dia a dia. I no només com a karateka. Al dojo hi aprenem sobretot a créixer com a persones.

​

Recordo que durant les primeres classes vaig aprendre a escoltar, a conèixer com era cadascún dels meus alumnes. Després, amb el pas del temps, he observat com eren els alumnes que m'escoltaven i s'esforçaven en entendre el què els mostrava. A vegades costava trobar-nos, algunes classes eren difícils, d'altres es feien soles com per art de màgia... I això crec que és degut a que mai hem oblidat el REI del Karate-Do. Sempre hem pogut treballar i gaudir de l'aprenentatge. Sempre des del respecte profund i mutu que ens tenim.

I és d'aquesta sinèrgia entre mestre i deixeble que entenc l'aprenentatge. El meu per suposat, i després el dels meus alumnes. Si deixés d'aprendre, ¿com podria acompanyar en l'aprenentatge d'altres persones?

​

De tots i totes les persones que han anat passant per les classes en guardo un record. Ja siguin més grans que jo o més petits. Per a mi, els meus alumnes són també els meus mestres. Cada moment amb ells i elles és nou i n'aprenc coses noves. He crescut en molts aspectes, m'he fet gran, com alguns d'ells i elles que encara practiquen amb mi.

I és per això que els agraeixo que m'hagin acompanyat tots aquests anys en el meu camí. Un camí que cada vegada es fa més ample, hi caben més i més persones amb les que desitjo que compartim plegades l'aprenentatge i la saviesa que ens aporta l'art marcial que practiquem.

​

Des de l'any 2013, i gràcies a la generositat del Mestre Kaji, tenim un nom que ens uneix. Som el Dojo Waki, el de l'energia en harmonia i pau. Des d'aquell moment, que recordo amb alegria i gratitud, intento que el nom que sàviament ens va otorgar el Mestre ens acompanyi en tot el què fem. Els i les "wakis", com solem dir-nos amb afecte, busquem estar en pau amb nosaltres mateixos/es i amb harmonia amb l'entorn i els demés. I sento que des que el Mestre ens va donar aquest missatge intento transmetre'l a qualsevol persona que s'acosta al Dojo Waki.

​

Hem passat per molts espais: Palau de Plegamans, Castellterçol, Caldes de Montbui, Vic, Roda de Ter... Sempre allà on estem busquem crear un dojo, un espai on es practica la Via, el Camí. Per a mi és molt important que el lloc on practiquem Karate-Do tingui l'ambient adequat: ordre, netedat, materials suficients... Perquè si on vas a fer el què t'agrada transmet harmonia i pau, cada dia hi vas amb més ganes i sense adonar-te'n aprens a portar aquesta harmonia i pau a tot el què fas a la vida. I això s'aconsegueix si tots els que entren al dojo s'impliquen en aconseguir-ho: ordenen l'espai sempre que cal, mantenen els materials, hi vénen amb el karategi net i el cinturó ben lligat, tenen cura i respecten a totes les persones que hi entren, etc...

Puc dir amb satisfacció i agraïment que això és el què sento quan entro als diferents espais del Dojo Waki.

​

​I amb l'harmonia que ens caracteritza, desitjo que aquest curs estigui ple d'alegries i celebracions. Perquè 10 anys, són 10 anys... I que en celebrem molts més!

​

OSS!

Susana 

Octubre 2016